este anniversari ve més cómode, més tranquil, tb. l'any passat vaig prendre este dia com el principi d'una anventura que m'anava a fer molt de bé. este any, el pille acabant el primer curs d'Introducció a la Biologia Sintètica. cansat (molt) amb deficìència de son (porte les dos setmanes del curs dormint poc i malament) i sense casi vida social (bueno, això es podria atrassar unes quantes setmanes enrrere, la veritat).
i em trobe agust. ja fa un parell d'anys que he de restar la data del meu any de naixement a l'any vigent per saber quina edat tinc. no és que em done por, és que és un número que no m'interessa. reconec que m'agraden més els números parells que els imparells... (manies, ¿què passa?) però que vinguen els temps, que passe el temps, el canvi és bo...
el "ser" és una col·lecció d'"estars". una màxima en la que els saxons es perdrien.
anem caminant un camí, amb la sensació perillosament tendent al cretinisme que sense el caminant, el camí no es faria...
ara us regale una cançoneta, Lullaby de The Cure, quan Robert Simth es pareixia menys a Kurtz en la peli del Coppola que en el directe que els contribuents pagaren (ojo a la tercera del plural...)
Entradas
