i después me diuen a mi workaholic... si el jefeho fa, qui no ho faria?
i ara algo de carn per engrandir el compte dels fantasmes que m'acusaran d'antisemita... de lo millor de la xarxa estos dies, un comentari a una notícia de El Pais sobre les animalades del tros de terra que va veure nèixer tres religions.
el día que EE.UU. deje de tener la ascendescencia que tiene, Israel empezará a pagar por sus actos
i així despeje el pensament de que les frases a martellades són exclusivitat meva...
pd: el comiat sols es fa dur quant te'l trobes sobtadament pensant en fer una maleta...
esta vegada el Café Generaciones estava amagat en una empresa farmacèutica...
abans d'aplegar a Dinamarca no havia vist un biofermentador en la meva vida. en la DTU fou la primera vegada que vaig veure "això": bàsicament una botella amb tubs i agitadors on les bactèries poden crèixer. es poden afegir substrats mentre estan creixent i se'n poden treure mostres. sabia que es feia servir molt per a produir antibiòtics, etanol, hidrogen, etc. però això no lleva que el seu estudi era massa "tècnic" com per a que es dignaren a donar-lo en les troncals de Burjassot. tot començà quan Josep (nom fictici, hi ha pocs Joseps a Dinamarca), un estudiant de màster del centre on he estat 4 messos m'ha comentat d'anar amb Simão i ell a sopar i a veure el seu lloc de treball. Josep, que més tard descobriria que tenia 36 anys, quan n'aparentava 26, treballa com a tècnic de laboratori en la planta pilot de Novo Nordisk. Novo Nordisk és la farmacèutica més gran d'escandinàvia i una de les toxes d'Europa, per exemple, tenen gairebé el 100% del mercat de la producció d'insulina mundial. La planta pilot d'una empresa biotecnòlogica és l'encarregada de agafar els resultats dels laboratoris de l'empresa (qua apleguen a produir coses en fermentadors de 50, 100 litres) i "escalar-los" per a fer-los crèixer en fermentadors de centenars de milers de litres. pot ser que ara mateixa no tingueu consciència de lo que pot ser això, jo tampoc en tenia... de fet, encara s'hem fa difícil pensar en un bidó més gran que una garrafa de 50 litres... al final vingué tb un altre danés estudiant del centre, sopàrem en una pizzeria prou cuca prop del campus. ens pagà el sopar... deia que li havíem ajudat molt en la seva investigació. bueno, és cert que el xic estava un poc perdut en lo dels models matemàtics i que pot ser que li estalviàrem alguns dies de feina, però és algo que passa regularment en un grup de treball i no per això convides a la gent a sopar... tot un detall, vaja... lo millor vingué després, aplegàrem a un polígon industrial que era tot de la seva empresa. entràrem i, en la primera porta, veièrem unes bates i unes fundes per a les sabates. motius d'higiene, havien de treballar aixina. una vegada disfressats d'investigadors, comencem a baixar escales, passar portes amb contrassenyes, dobles portes presuritzades... òbviament, lo primer fou pensar en referents com L'amenaça d'Andròmeda o, inclòs Resident Evil... si algun dia grave una peli d'horror científic, serà allí... després de passar per un parell de cuines amb "olles" de centenars de litres, apleguem a la joia de la corona. un magatzem amb vuit fermentadors que anaven dels 1500 litres fins als 2500... alts com dos pissos, tot d'alumini, amb la tènue llum semblaven molt més temibles de lo que realment eren... més endavant ens ensenyà tots els aparells que tenen al lab de la DTU però un o dos ordres de magnituds més grans. si en un lab "normal" es té una centrífuga per a tubs de 2mL, ací tenen tuberies que van dels fementadors a les centrífugues on caben uns 150 litres... si generalment es té una columna cromatogràfica per al espectre de masses, ací poden pillar vuit mostres automatitzades a la vegada... em veia a mi mateixa com un liliputiense en el país de Gulliver... tot era gran, anormal, desproporcionat, ... era una sensació horrorosa...
per sort, la nit donà tant de joc que hi hagué temps d'ofegar eixe terror a sa casa i amb cerveses, aprofitant que le seva dona estava amb els dos nanos a casa de la seva cunyada... per cert, amb cuina oberta i illa per a les plaques d'inducció... danish style...
pensava pillar fotos del tema, però el secret industrial primava, així que si voleu anar algun dia al món de Gulliver, haureu de parlar amb el meu guia...
pd: per cert, esta visita guiada fou una mostra més de la creixent sensació d'estar vivint en una bombolla acadèmica. no sols vaig pegar una ullada a un país on les coses eren 12 vegades més grans que jo, sino en que els registres eren completament diferents... passant per un passadís veièrem un quadre de productivitat dels diferents grups, amb smileys verds somriguent i rojos tristos en les caselles de diferents aptituds d'eixos grups... "lean managment" me diu el meu guia, "segur què ja havies sentit parlar d'ell"... suposse que estava ficant una cara d'ignorant, perquè m'explicà molt somerament de què anava el tema, concloent que la idea li semblava una mamonada. que si el jefe de grup parlava amb els treballadors, no feien falta eixes tonteries... buscantunpoc, un s'adona de lo molt desconectat que està de certes partsdel món...
i com a regal a qui haja aplegat fins ací, una cançoneta...
...no hay por qué preguntarnos cómo le vamos a hacer...
i continue en la dinàmica de mostrar-vos links a coses interessants, esperant tenir algo de temps per a postejar les coses que tinc en la recàmara una vegada estiga tranquil a casa. a casa a València, clar. hui, he obert un mail en cadena (ho faig un dia al mes, poc més) de Jessy i m'he trobat amb algo curiós: un video sobre les vies de producció, distribució i consum de "les coses". molt didàctic, de fet es nota enfocat a classes de secundària. podeu veure l'original, subtitulat o en Google videos ací mateixa, amb un deliciós accent argentí (però amb més píxels que la intro del Tomb Raider).
es pot discutir si està molt esbiaixat o mogolló, es pot discutir si son uns rojos separatistes rompespaña (ay, no que son yanquees...) o si son uns progres transnochados, pero me quede amb una frase de Annie Leonard:
la manera antiga [de fer les coses] no sorgí sola, no és com la gravetat amb la que hem de conviure, la gent la creà, i nosaltres som gent també, així que anem a crear algo nou...
lo que està més clar que l'aigua del desgel és que així no podem continuar... un exemple recent i cotidià? la cara d'extranyesa amb que me mirà la casera quan li vaig preguntar on estava la basura de plàstic...
mira, algo que no passà quan els "terroristes urbans" cremaven cotxes en la banlieue parisina i que ni de conya passaria en el nostre país, acaba de passar en Grècia... felicitats als grecs perquè la normalitat és, d'una vegada, normal...
El policía griego, de 37 años, que presuntamente disparó ayer contra el estudiante de 16 años Alexandros Grigoropulos y ocasionó su muerte anoche ha sido detenido hoy, acusado de "asesinato intencionado"
via Pablo Moreno i kirai me trobe amb un curt imprescindible... d'estos que paga la pena veure fotograma a fotograma, destripar totes les referències perquè en cada escena hi ha una freakada, cada conversa té sentit (uno, dos o més)... el curt es Manual Práctico del Amigo Imaginario (abreviado) de Ciro Altabás
pena no haver tingut el valor, ni la dedicació per a no haver ni pensat en res similar... en fi, sense remordiments dediquí el temps a altres coses... com digué aquell cantant, "Il vaut mieux vivre avec des remords qu'avec des regrets", vamos, que millor viure amb remordiments per algo fet que amb decepció per no haver-ho intentat... (per cert, veig el videoclip de la cançó i no puc evitar pensar la pinta de final dels 80 que té...)
biólogo molecular con filias y fobias como todo hijo de vecino... el 'por qué' del blog puede que sea la distancia, o las ganas de escribir, o como dije aquella vez 'que los recuerdos se posen en un suelo más estable que la memoria', o ...
Entradas
