anar-se'n lluny per estar més prop...

en quatre hores pujarem al primer dels avions que ens duran a (i esperem que tornaran de) Boston...

vaig estrenar este blog la nit abans que em vaig anar a Uppsala i aquell fou un d'aquells moments que veus clarament que estàs passant d'una pàgina a la següent. bé, doncs, este és un d'eixos moments... amb aquest viatge es podria dir que tanquem una pàgina... bé, no és del tot cert que el viatge tanque per si mateix esta pàgina, però em serveix com a fita temporal, per a traçar una línia i dir, lo que ve ara és una situació completament diferent a allò que hi havia...

i ja tindrem temps de parlar d'axiomes anti-intuitius de lògica matemàtica, de sortides de cavernes, de la naturalesa de la llum que il·lumina el camí, i de la trobada, mig fortuita, mig subconscientment preparada, amb una sèrie d'aires que fan somriure a un...

de moment, un aperitiu: s'apropa l'hivern...



more to come!

Ítaques del segle XXI

fa massa temps que no em passe per ací, i espere que a partir de la setmana que ve això canvie.

i la raó d'eixa falta de temps (temps per a mi, temps per a aquest blog, temps per als amics) no es altra que treball... no el tipus de treball que fa que un es desllome, però sí un treball que fa que tornes a les 23h un dimarts sense haver berenat ni sopat...

els projectes iGEM es basen en un projecte pensat (i fet) per estudiants en els que es prepara una pàgina web, tipus wiki, per a que els altres equips sàpiguen què s'està fent i com. aquest any la nostra wiki ha millorat uns quants ordres de magnitud. us recomane encaridament que us doneu temps (temps per a curiosejar, temps per a comprendre) en veure allò que hem suat en fer des del juliol. este es el link.

en Boston, a banda d'estar allí i tenir feta la wiki, cal presentar un poster i fer una presentació de 20 minutets. presentació que, per cert, el dilluns que ve (sí, això és demà) fem un assaig general al Institut Cavanilles del Campus de Burjassot-Paterna. Si us interessa venir, esteu convidats.

este es el lloc:

Mostra un mapa més gran

m'alegraria veure-vos per allí, però si això no pot ser, promec extendrem més per ací, ara que sembla que hem aplegat a una mena d'Ítaca. encara que hajam aplegat sense roba, mig morts i menjant-nos les ungles, Odiseu no aplegà tampoc completament sa i estalvi, no?

algo que probablement Vázquez-Montalbán s'hauria adonat

parlàvem l'altre dia de quan es passa el llindar de presa de deicisions... i hui m'he trobat amb un article sobre quan es passa el testig de tenir un pes específic en un grup.
les dinàmiques de grup és un tema que m'apassiona. ja siga en plan 'perdidos' o, amb més lustre, en plan 'el senyor de les mosques' o ja siga en plan 'som els som i cal fer la feina per a d'ací dos messos'... bueno, pues este cas és del dels segons.
la notícia ha vingut per la secció d'esports. això pot sorprendre a alguns, però sóc dels que defén que els grups de persones que practiquen un esport i es reuneixen a sobrepassar els obstacles cada cap de setmana, són un substrat excel·lent per als estudis de psicologia de grup. lleva-li la publicitat, les presentacions i els hooligans i tens unes persones que formen un equip que ha d'actuar conjuntament per a obtenir objectius... res més...
en este cas es parla del Barça... l'article passa per damunt d'un evident cas de canvi de 'llom platejat'. en tot equip cal algun/ns que facen pinya i 'construesuen l'equip' que, mal que li pesse a alguns avui dia són Puyol, Márquez i Deco (i vorem si Touré ho és), ells dicten cap a on va el grup i 'obliguen' a que tots vagen a una, són els que fan que l'equip siga equip, no un conjunt d'individualitats; després, sempre hi ha altres que es deixen arrastrar per estos, encara que són molt eficients en lo que fan, serien una mena d'especialistes, ací entren Iniesta, Eto'o, Valdés, són els que, a la fi, determinen si un equip es converteix en un equip eficient; i després tenim a la guinda, el que diferencia a un bon equip d'un equip guanyador, són els cracks, i el crack del Barça fins a la nit del Dissabte, era Ronaldinho...
el Dissabte Ronnie no jugà, per la rao que fós, i qui tragué les favetes del foc fou un xaval de 20 anys de nom Messi. Després de clavar el primer gol 8un golàs, tot s'ha de dir), el xaval va i mostra el símbol de 'hang loose' que ficà de moda el brasileny... en el moment, Pat, en eixa clarividència que de vegades ens regala, feu paraules un pensament que creuà per molts telespectadors: açò és un traspàs de corona en tota regla.
Pot ser que no, que siga un pensament exagerat, però lo que està clar és que és el principi del fi per a un, i l'entrada per la porta gran de l'altre. feia temps que Messi ja estava en l'obra de teatre, però tenia el paper de promesa o de xaval que apunta a molt. ara acaba de furtar-li l'espassa a Hamlet i caldrà que Ronaldinho s'esforce en fer valer les seves tables d'actuació si vol eixir encombrat del Camp Nou com li passà a Messi el Dissabte per la nit. Ronnie (sembla) estar molt lluny de la retirada, però tampoc està al nivell que feu reflotar el Barça de la travesis del desert de Gaspart...

curioses, les dinàmiques socials...

'entropia' no té res a veure amb 'temps'

Vaig tenir una breu conversa (relament fou un intercanvi de frases breus) esta semana sobre les energies d’activació... i el pensament s’emmagatzemà fins que este matí estava sentint ‘la chispa adecuada’ de Bunbury et al.
I m’ha donat per pensar en com les coses comencen. Definam conceptes. ‘Les coses’ ací van des d’una relació, a una decisió, a una activitat, y ‘comencen’ es eixe moment en que l’assumpte passa de ser un núvol de pensaments a concretar-se, algo així com que els pensaments tenen un punt de maduració suficient com per a donar fruit o, com digué Emilio fa uns messos, ‘quan s’alcança la masa crítica’.
Hi ha maneres de regular aquesta espurna? ¿serà possible accelerar el procés de presa de decisions? De vegades la pressió és positiva, ja siga pressió per temor a algú o per manca de temps. Però això no és universal: hi ha gent que es queda aterrada per la pressió. Com aquell cèrvol, enmig de la carretera, davant de les llums del cotxe... però que la pressió siga negativa també pot dependre del tipus de ‘cosa’ que estigam sofrint. Intenteu accelerar la decisió de caire emocional d’algú, la majoria de les vegades trobe que prendrà la postura més còmoda. ¿Per què baixa del tren Céline? ¿Per la conversa de Jesse de ‘quan tu sigues vella i mires enrere...’? ¿Per eixa bruma intangible que et dona la sensació de que vas a aprendre?
...
¿En quin moment prens les decisions? ¿En quin moment una relació escomença? Trobe que no hi ha punt clar... és curiós, un no és conscient d’eixe moment, però ho és de l’immediatament posterior. Si saps escoltar-te, ja saps que has pres la decisió. (When your heart speaks, take good notes, en aquell iman del museu de Ghant...). I, quan mires enrere, trobes les arrels dels sentiments i de les decisions molt, molt abans. Com veient que el pas de l’adolescent a adult fou la primera vegada que es sentí responsable, no la última que es sentí xiquet... Com el fabulós capítol del naixement de Jane, el macro-ordenador del món d’Ender.

And, for a completely different thing, fa uns dies aparegué açò... ara fins els biòlegs moleculars poden guanyar pasta venent quadres...

presunta virtualitat...

este va dedicat a tots aquells que han patit la típica conversa de "fill meu, portes ja dos hores al joc ixe... a vore quan deixes ja de jugar i fas algo propi d'un adult"...

"En nuestro país existe una crisis en la percepción de la industria de los videojuegos, a pesar de que muchas veces las críticas se basan en prejuicios aún sin demostrar. Mucha gente considera negativo el uso de este tipo de juegos y sólo los asocian al entretenimiento de los niños."

açò és d'un article de El Mundo que està trufat de links interessants...

però tot ve d'un post de Pat, que linkava un article de El Mundo que parlava d'un treball sobre la simulació d'un cas d'epidemiologia que glosava el comportament humà com poques simulacions havien aconseguit... per què a un periòdic eixia este treball? bueno, els 'investigadors' havien estudiat una infecció en un món virtual: Azeroth, del videojoc World of Warcraft...

els programadors havien ficat un 'virus' que afectava als personatges (minotaures, paladins, mags, ja vos imagineu), els digueren als jugadors (freaks de Korea, Estats Units, Espanya, Kuala Lumpur, també us ho imagineu, no?) que es quedaren en quarentena i entre ells, obviament, hi havia uns superdotats que fugiren... a partir d'ahí es convertiren en els vectors de l'epidèmia...

per al treball sols faltava que un dels freaks fora estudiant de la Universitat de Tufts (Massachusetts, com no) i que tinguera una professora d'epidemiologia prou oberta de ment com per a no tirar-lo del seu desptax quan ell li digué d'estudiar el cas...

ja ho portàvem veient feia temps, pero no insistiré: els que descobriren que Sonic podia fer-se superguerrer estan fent-se majors, estan ensenyant als seus germans menors que es pot estudiar anglés amb Harry Potter i sols falta que els polítics tinguen jocs en flash en les seves webs. esta és una prova més.

si abans la realitat servia d'inspiració i base per a la virtualitat, era un lleu canvi mental i qüestió de temps fer el viatge a la inversa... no era l'exèrcit dels Estats Units el que tenia un videojoc de gratis per a que els joves sentiren lo que és estar en la guerra?

per supossat, hi ha un gran però a tot açò... que la vida no té botó RESET, que quan te peguen un tir, tens una ferida que sangra, no una barra roja que va disminuint...

però ací la cosa no se'n va tant de mare. en ciències epidemiològiques, com en moltes ciències socials, la quantitat de dades i la qualitat d'estes són d'una importància capital... i el comportament de molts personatges emula el comportament de molts jugadors. entenent comportament com procés mental, no tot lo que implique moure's (pocs jugadors podrien aguantar el ritme que li donen als seus personatges o pillar una espassa que medeix dos metres i mig)... i això és d'una importància gegantesca per a algú que treballa amb l'estadística...

i pense que vindran més treballs sobre eixe substrat virtual: Second Life, a pessar d'estar en crisi de jugadors per què no hi ha res a fer (a banda de comprar i vendre parcel·les), serà un camp de treball per a ciències socials; en Hotel Habbo es podria fer estudis psicològics de forma senzilla; etc, etc

ahí queda l'article, per a que algú dins de vint anys faça una tesi sobre el primer article científic basat en dades d'un videojoc...

-mare, no estic viciant-me, sino aconseguint dades significants per a un pobre doctorand en Boston...

it was a beautiful day... don't let it get away... beautiful day...

en la vida hi ha moments per alegrar-se de les petites coses... algú inclòs diria que l'algria està en eixes petites coses...

i hui és un d'eixos dies... en el que les coses s'han confirmat endreçades... en que soluciones dos problemes d'una... en que a un li cauen tènues llàgrimes d'alegria... perquè ahir (dimenge) a les vuit estava al lab preparant els cultius que hui m'han alegrat... i no per ser diumenge, sino per haver-me despertat a mitja vesprada, haver berenat i haver anat, de seguit, al lab com qui va al sofà a veure la peli d'efectes especials de Tele5...

per demà restaran les preguntes de què és lo que hem fet diferent, com hem virat el timó de la barca, a quin déu hem resat que abans ignoràvem...

preguntes... no n'està la vida plena??...

pescant un post...

bueno, aplega l'estiu, la calor... i la desertor de posts té més a veure amb l'excés de treball i l'escasetat de connexió que amb la deixadesa pròpia del messos de calor.

i passen els dies lentament, però continuament (seria un problema que no fos així)...
i passen coses... i un sent que la vida continua... que quedem menys, però ve més gent per darrere... que no estem sols, ni vivim per estar sols...

en fi...

i este matí l'ambient del lab ha donat un gir alegre, esperançador... a la fi... cal temps per a adaptar-se al teu medi... i cal temps per saber on estan les coses i quines pijeries té cada pas... és com cambiar de casa: saber on está el cantó il·luminat, saber on está el lloc on anirà la prestatgeria, ... és curiós identificar l'entrar en un lab com en una casa, no?

per cert, la wiki del grup del iGEM es esta... fins i tot hi ha una secció de 'art en el lab'...