101 entrades!

m'acabe d'adonar que l'anterior missatge era el número 100 del blog... joé, i jo dedicant-lo a fer referència a un altre blog... en fi...

però la importància de tancar un capítol, o una centena, es inversament proporcional a les ganes amb les que es comença el següent capítol, no? hale, anem per feina...

com a entrada 101, primera entrada de la següent centena, vaig a ser breu, reflexiu i profund...

de títol, "s'apropa l'hivern" (encara que és un títol que ja he gastat)...

les paraules sobren... si esta no es una prova fefaent de que estem entrant en l'hivern de Mordor, que baixe Tolkien i ho veja...

sort que este cap de setmana volia anar al museu...

parèntesi de cafè

en Intenet hi ha molta bazofia... inclús algú pot dir que es resumeix a correu + porno... i algú altre afegiria correu + porno + blogs (o qualsevol aplicació 2.0)...
inclús en el mon dels blogs hi ha molta bazofia...
però, de vegades, sols de vegades, et trobes lliris... eixos lliris blancs, radiants, que creixen en el femer, aparentment aliès a l'ambient decadent que els envolta...
un cas? Nicolás López, director chilé de pel.lícules com Promedio Rojo o, la recentment estrenada (i estrellada), Santos. està de presentacions de la peli arreu del món, actualment per Europa. el tipo portava dies escrivint posts depriments en plan "joé, per què els espanyols no veuen la meua peli si els productors m'han dit que està de puta mare" (que és un poc com fiar-se del juí d'una mare sobre si estàs prim o gros...). bueno, portava temps sense acabar de llegir els seus posts, i anit em vaig trobar en aquesta autèntica meravella... la ragazza del asiento quince... per favor, llegiu-la fins el final... im-pressionant...

els senadors neo-cons del meu parlament mental estan ficant un recurs al post per fantasiós e inverosímil però, encara que prospere el recurs, no deixa de ser un bon tros de realisme fantàstic...

pensant en els regals per a Nadal?

pues, hale, a llegir... i, sobretot, a disfrutar...

(postal de Zirta)

vist en El Listo

capítol 4, equip...

l'altre dia vaig anar a una armeria...
no hi havia ni una arma de foc. era una armeria... treta de qualsevol llibre de literatura fantàstica. amb les seves espasses, masses, cuirasses, cascs, arcs, fletxes, etc...

tot començà un matí amb una renúncia de la meva consciència: m'havia fet la promesa de no llegir res, res, de ficció mentre estava per ací. no volia perdre de vista la montonada de feina que tinc i considere que era una manera de no abocar-me a l'ostracisme de "no, no puc sortir de marxa, m'espera un dungeon per poder pujar de nivell..."... esta semana havia ja desistit, vaig googlejar per a "rol copenhague" i el dissabte, aprofitant que volia veure el barri llatí de copenhague, i després de veure unes esglèsies, algunes estàtues i gent (molta) pel carrer, em vaig encaminar a "la" tenda.
el lloc es diu Faraos Cigarer (web en dansk, ojo). curiós que el títol d'un album de tintinmacutes puga allotjar un lloc tan, tan freak... m'esperava una tendeta amb còmics, algo de figuretes i algo de llibres de rol. vaig trobar això i mooooolt més... de fet, em vaig trobar dos tendes, a deu metres una de l'altra. una sols per a còmics (massa poc que puguera aprofitar -moltes coses en danés i massa manga- i, així i tot, vaig carregar) i l'altra... ai, l'altra... l'altra era un locus amoenus, una deliciosa realitat alternativa en el bell mig de Copenhague... la tenda tenia de tot... tota una planta per als diferents jocs de taula que pugueu imaginar i per a figures, tota una prestatgeria per a cartes col·leccionables. però lo impressionant estava en la planta baixa: una armeria de les que pots trobar en qualsevol llibre de rol baix l'epígraf de "equip"...
demaneu i ho tenen... exemple:
- hola, sóc un mag molt poderós, amb un buit en el meu interior, però especiltzat en magia de combat. tenen.
- hola, sóc un warlord maleït ja que vaig matar a la meva dona i la meva filla. tenen.
- hola, sóc un elfo, estic enamorat de ma mare i sols menge dicotiledònies. tenen.
- hola, sóc freak i vull tenir amics que, com jo, es senten embobats quan veuen la tenda que sempre han volgut tenir. benvingut a casa!...

els preus estan alts, inclús per a estàndards danesos. una armadura completa te pot eixir per uns 500 euros, una espasa llarga per 50 euros, un arc per 100 euros i un bastó similar al de Saruman per 150 euros.
i com haureu adivinat ja, totes les armes son d'espuma, encara que tenen un nucli més dur (per a que no es partisca l'arma quan algú, ejem, faça l'animal). i com haureu adivinat també, tota esta mostra de freakisme té una raó (no, no ho fan perquè sí). la tenda organitza partides de rol en viu... els cabrons dels jefes han de tenir un negoci rodó: tinc dos locals que estan plens a rebossar, on te done un servei integral si eres freak... és com un supermercat, però del freak... impresionant... molt envejable i me pregunte si això funcionaria en València... tal vegada no, però en Madrid, muntant-ho bé estaria dispossat a provar-ho (si ningú ho ha fet encara -que ho dubte- i si trobe algun banc per al prèstec, clar)...

ah, i les partides de rol en viu sols són dansk, clar... mecachís... (però qui anirà a les rebaixes de Nadal de la tenda?!? jijiji...)

bueno, tornant un poc al redil, dels còmics que em vaig comprar, hi ha un que és altament recomanable: DC Universe: The Stories of Alan Moore.

és un recopilatori de les històries soltes que el mestre Moore escriví en la seva etapa en DC. sols hi ha una de Swamp Thing, però per a algo teniu els recopilatoris de eixa sèrie (cu cú!). este volum està pensat en reunir les històries que Alan escriví en sèries regulars com Green Lantern o especials com l'impressionant "Whatever happened to the man of Tomorrow?" o el "The Killing Joke" que tanta escola creà... però, a banda dels còmics més coneguts, inclús en les històries que no són de cap sèrie famosa es veu el talent de Moore: es veu eixe domini dels temps (i dic temps) de la narrativa seqüencial, eixa mestria en l'arc narratiu (sí, això que tant trobe a faltar en Cómo conocí a vuestra madre o en Heroes), tot al servei d'un conta-contes que sap què històries contar i com contar-les... des que vaig descobrir Midnight Nation (per una vegada algú consegueix usar adientment el recurs del viatge en el temps...) que no m'havia emocionat tant cap ficció (ni no ficció, pa'qué enganyar-nos...)...

dos exemples. hi ha un parell d'històries d'una sèrie que jo desconeixia, Vega, que, si per mi fos, donaria en primer de carrera com a exemple de lo que vol dir "subjectivitat" quan vols viure d'un treball (la ciència) que es basa, en gran part, en l'anàlisi d'allò que veus...
per altra banda, us vaig a confessar una cosa, Superman mai m'havia caigut bé. el veia com un americà més: guapo, pentinat, sempre fent lo correcte, sempre prenent la decisió adient. de la sèrie de Kal-El els que més m'agradaven eren els dolents. en les dos històries que hi ha de Superman al volum he conseguit veure-li els matissos, les preguntes, les decisions difícils, eixe terreny borrós on es mou, gairebé sempre, la bona història...

i, ja per acabar, este matí, La Cárcel de Papel m'ha regalat la millor manera de tancar este post: un dels primers treballs d'Alan Moore, íntegre... ja es pot adivinar certs recursos que després cristalitzaran en treballs com Watchmen o From Hell... molt guapo... lo que he trobat més curiós és tenir un Alan Moore que feia també de dibuixant, sense fer-ho massa malament, la veritat...

hale, disfruteu!

change has come...

tenia pensat escriure açò d'ací uns dies, quan la pols s'hagués assentat, quan l'emoció s'hagués dissolt en el dia a dia tan còmode en el que vivim. però no...

tot el canvi ha vingut de llegir el blog de Quico Alsedo. normalment cínic, de vegades nihilista, gairebé sempre escrivint per a alimentar els trolls del seu blog...Quico m'ha emocionat, recordant-me els calfreds d'esta matinada quan, calculadora en mà, amb unes desenes de pàgines de mitjos yanquees en el explorer, jo també he sentit l'estar davant d'un moment històric...

en el futur, li contaré a la gent que jo estava allí quan Obama ens recordà allò de "ho veieu?"... els contaré que fou la primera vegada que un negre fós la persona que té el botó roig de "APÓ!"...
i els contaré que fou la primera vegada que la tecnologia aplegava a les cotes de "Star Wars"... que no? mireu, mireu, el video...


i ja parlarem un altre dia de qui canviarà a qui, si Obama al món o el món a Obama... si serà tant bon president com candidat... si les ànsies de fer les coses diferents es desfaran en la màquina trinxadora buròrata... i aleshores ho tornaré a dir: there has never been anything false about hope...
ahí (i és de les poques coincidències) pense com John Locke de Lost: "Change is good!". lo pitjor que li pot passar a un sistema és el establir-se, blindar-se al canvi, vinga eixe en el costat que vinga, però que siga un canvi freqüent...

gran dia per a sentir grans discursos... tant el de Obama (com vé sent habitual) de reconèixement de la victòria com la de McCain d'aceptació de la derrota...

pd: i se m'acut una altra cançó bonrollera per a un dia com avui, a afegir a les dos del post anterior... escolteu...

parlem (breument) d'economia

ara que han passat uns dies des que el mercat financer pillà una calentura històrica, trobe que pot ser el moment per a parlar un poc del tema, i de com està el tema en Dinamarca.

cert és que la gent ací no estava massa preocupada. a principis d'estiu un banc de certa importància, el Roskilde Bank, quebrà. s'havia passat de llest i havia invertit massa en hipoteques americanes... a qui se li ocorreix... un grup de bancs es repartiren les peces que quedaren d'este...
i, un bon dia, després del Septembre que vivimos peligrosamente, a Islandia li tocà fer un reality check i se quedà en bragues econòmiques. els païssos escandinaus treballen molt entre ells. les corones sueques passen a corones daneses, este passen a corones noruegues i estes a corones islandeses que es tornen a invertir en Copenhague. era algo positiu per a ells ja que així enfortien les seves economies (impulsats, principalment, per la locomotora islandesa). què passa si la locomotora se queda sense carbó? bueno, el dimecres passat, una tenda d'electrònica tenia una oferta de 50% menys en tots els articles fins que s'exhauriren les existències. el capital era islandés. Sterling, la Ryanair danesa, quebrà el dimarts per la nit i deixà de volar. capital? principalment islandés. si havies comprat el vol en la seva web, per tal d'estalviar el % que es queda l'agència, ves buscant-te un altre vol. és el cas del meu ex-company de pis...
un indi que treballa a la universitat comentava de, a continuació, acampar a les portes de les tendes Magasin (similar a Galerías Preciados) ja que era la següent companyia amb més capital islandés...

i cada vegada que me donen una notícia d'estes, no puc evitar somriure o riure ampliament (tampoc és que ho intente massa). una, per la sensació de que hi ha hagut gent que pensava que podia fer-se tota Asia amb un canó i quatre homes (deixant Kamchatka per al final, aiaiai...). dos, per la sensació que hi havia molta gent que estava vivint per damunt de les seves possibilitats i d'ahí el reality check. i tres, joder, perquè qui no ha rigut als videos de Javi y Luci?
sent un poc més realista, està clar que ve marejada. però la vida és adaptació, no? i ací ix a la superfície com els anys d'Universitat (de)formen a la gent...

bueno, tornant a casa, esta setmana hem vist som la Kutxa i BBK han decidit fusionar-se (per què els economistes usen eixe verb? joder, que me recorda a altres fusions...). i pot ser que no siga l'únic moviment d'estos que vejam, però no crec que hi hagen quebres. i, bueno, si hi ha, és perquè algun altre jugador que es creia més llest que el pardillo que ha perdut el canó en Kamchatka, ha decidit atacar a Europa de l'altre jugador, sense tenir en compte les cartes que cadascú té...
-Una carrera és un lista de vocabulario, y algunas herraminetas muy básicas... -ens deia un profe de Bioquímica en primer. aleshores el vaig odiar, avui afegiria a la seva frase: i la majoría de dinàmiques es poden explicar pel Risk...

en fi, vaig a deixar de dir tontás i despedir-me amb l'opinió d'un expert (siga això lo que siga) en economia:


curiós quan parla de la supossada "fi" del capitalisme... o del efecte de la por...

a mig camí d'anar, a mig camí de tornar...

sembla que s'haja fet la inferència relacionant la falta de publicacions amb l'augment de treball que haja pogut patir, i és ben cert. des que vaig tornar de la conferència porte unes setmanes apretant l'accelerador fins que el meu peu s'em dorm de la pressió...
m'alce a una hora que és pronte per a mi, i que és tard per als aborígens, i fins que no es fa l'hora de berenar no me menege del campus, lo que ve a ser tres o quatre hores després de que el meu company de despatx se'n vaja, puntualment, a les 16h... curiós el ritme de vida d'esta gent, retrassat en tres-quatre hores al que conec. a les 21h passen els mateixos bussos que en València a mitjanit... l'únic problema que estic tenint és que la falta de conservants fa que hages de comprar amb molta freqüència, i els supermercats tanquen a les 19h... ai, si Mercadona obriguera ací, arrasaria...

tornem a la feina. encara no us he contat per quina de les raons que podrien semblar excusses me n'he vingut ací dalt. no era per apetència de la pluja, ni per a acabar amb un obscur ritual pagà escomençat en Uppsala fa any i mig. i sap la Divina Providència que no és per les rubies.

formalment, vaig venir a Dinamarca a aprendre. és senzill: este grup porta uns deu anys fent lo que nosaltres començàrem a fer fa dos anys. tenen coneixement i ferramentes de les quals m'estic empapant. des del punt de vista del grup, eixe aprenentatge no és una càndida ajuda a un país en vies de desenvolupar-se (ai, no, que ara som la vuitena economia mundial...). de normal, ells s'aprofitarien de que tenen a algú currant de franc durant uns messos. en el present cas, és un poc especial, ja que estic fent el meu projecte i no estic en la bancada, sino en un ordenata; trobe que el seu benefici és més subtil: estan generant nodes de treballs que abans no tenien.
este és un grup molt nou (en la pràctica des de les Pasqües de 2007) que germinà després que el que havia segut el catedràtic i jefe de l'Institut se n'anara a Suècia a fundar un departament allí. com podreu comprendre, les relacions de poder i proteccions que hi havien abans es desferen. en eixe ambient, un professor indi en la trentena apenes estrenada, una persona molt propera al ex-jefe, decidí començar a anar per lliure i, amb l'ajuda d'un altre catedràtic amb el que ja col.laborava, decidí fer el seu propi grup. ara mateixa el grup com a tal son dos estudiants de doctorat, un post-doctoral i ell com a professor associat.
ja aplegue al punt en el que jo entre en la història... Kiran, este profe, està en una època que es coneix en ciència com una de les més fèrtils. està àvid de generar noves relacions amb gent que li puga aportar alguna cosa, en part per reivindicar-se davant els demés professors danessos (la gran majoria), en part perquè li agrada i és algo que fa molt bé, en part perquè vol establir-se com a professor "definitiu". ací les places de professor no son "per a sempre" a excepció dels catedràtics i dels professors de plantilla...
d'ahí que a Kiran li interesse rebre estudiants d'altres grups.

per la meva part, és ben fàcil d'entendre. nosaltres teníem un model de cent-vint-i-poques equacions que descrivia el nucli del metabolisme del carboni en la cianobactèria Synechocystis, i volíem tenir el model de tot l'organisme, que deuria estar per l'ordre del miler d'equacions. equacions que haurien d'estar prou ben fetes com per a que, en conjunt, pogueren simular el comportament del metabolisme d'eixa bactèria. és una espècie de bactèria virtual, sí.
Kiran havia treballat amb reconstruccions metabòliques (juntar totes les equacions i que quadren) i amb els anàlisis que se li poden aplicar una vegada la xarxa ja està feta.

i avui, passant per l'equador de la meva estància, tinc un esboç de la xarxa: 978 reaccions que tinc prou confiança en que estiguen en l'organisme. (i és que, en este camp, hi ha molt de soroll i dades errònies, moltes bases de dades no estan curades com deurien...) la setmana vinent començarem amb les simulacions (a veure si eixe conjunt de reaccions li dona al bitxo per a crèixer o cal afegir alguna que se'ns haja passat). i espere que me done temps per a fer els anàlisi de la xarxa abans de que vinga el Pare Nadal amb un article (o dos) de regal!
com veieu, el ritme ha segut alt, però no pararà fins Nadal. però intentaré passar-me per ací més sovint de lo que m'he passat.

per sort, en èpoques de compressió i estrés me busque alguns elements (ganxos, pessos; cadascú usa una nomenclatura diferent) en els que penjar-me per a no perdre el cap. de vegades és alguna persona, de vegades és algun llibre (fou dolorós, però necessari tornar a "El retorno de los brujos" en Uppsala), però en este cas està sent música. ni especialment bona, ni especialment trascendent, sols música alegre. una me la descobrí una amiga que es sol passar per ací, encara que no comente, i l'altra l'he descoberta gràcies a la ràdio web...

-----

hale, disfruteu de Helloween (ai, no, de la Nit de Tots els Sants...)... jijijijiji