'entropia' no té res a veure amb 'temps'

Vaig tenir una breu conversa (relament fou un intercanvi de frases breus) esta semana sobre les energies d’activació... i el pensament s’emmagatzemà fins que este matí estava sentint ‘la chispa adecuada’ de Bunbury et al.
I m’ha donat per pensar en com les coses comencen. Definam conceptes. ‘Les coses’ ací van des d’una relació, a una decisió, a una activitat, y ‘comencen’ es eixe moment en que l’assumpte passa de ser un núvol de pensaments a concretar-se, algo així com que els pensaments tenen un punt de maduració suficient com per a donar fruit o, com digué Emilio fa uns messos, ‘quan s’alcança la masa crítica’.
Hi ha maneres de regular aquesta espurna? ¿serà possible accelerar el procés de presa de decisions? De vegades la pressió és positiva, ja siga pressió per temor a algú o per manca de temps. Però això no és universal: hi ha gent que es queda aterrada per la pressió. Com aquell cèrvol, enmig de la carretera, davant de les llums del cotxe... però que la pressió siga negativa també pot dependre del tipus de ‘cosa’ que estigam sofrint. Intenteu accelerar la decisió de caire emocional d’algú, la majoria de les vegades trobe que prendrà la postura més còmoda. ¿Per què baixa del tren Céline? ¿Per la conversa de Jesse de ‘quan tu sigues vella i mires enrere...’? ¿Per eixa bruma intangible que et dona la sensació de que vas a aprendre?
...
¿En quin moment prens les decisions? ¿En quin moment una relació escomença? Trobe que no hi ha punt clar... és curiós, un no és conscient d’eixe moment, però ho és de l’immediatament posterior. Si saps escoltar-te, ja saps que has pres la decisió. (When your heart speaks, take good notes, en aquell iman del museu de Ghant...). I, quan mires enrere, trobes les arrels dels sentiments i de les decisions molt, molt abans. Com veient que el pas de l’adolescent a adult fou la primera vegada que es sentí responsable, no la última que es sentí xiquet... Com el fabulós capítol del naixement de Jane, el macro-ordenador del món d’Ender.

And, for a completely different thing, fa uns dies aparegué açò... ara fins els biòlegs moleculars poden guanyar pasta venent quadres...