miércoles, 30 de julio de 2008

trajectòries

anit vaig acabar amb "The Witcher". o vaig acabar amb un dels "The Witcher"...

és un joc tancat, en el sentit que no és un Oblivion, on la llibertat és la norma i el límit el marca al I.A. dels demés PNJs del joc. Tancat, sí, però la línia argumental es ramifica des de ben començat el joc. Que si salves a esta o la deixes morir, que si t'enfrentes a esta ordre clerical o tens amistats en els terroristes èlfics, tot, absolutament TOT allò que pots decidir marca el teu futur, la progressió del personatge, el joc en si.

i no sols és per tenir més d'un final, sino que tens més d'un joc. els amics poden ser enemics, l'aventura secundària que no continuares pot revel·lar-te alguna cosa de la principal...

no és gens extrany que els creadors del joc foren roleros. i polacs. com polac (i probablement rolero) és l'escritor en les obres del qual es basen per fer la història, Andrzej Sapkowski. escritor que crea una fantasia que es pot reconèixer en el dia a dia (o igual no tant). usa l'efecte del anti-heroi, com gairebé tota la creació artístistica des de Maig del 68, però li sap ficar secundaris que son personatges, no sols figurants. la fantasia de Sapkowski és una que comença evaïnt-te de la realitat per a tornar-te a ella una vegada has aprés algo de la vida, de tu mateixa.