S'obrin les cortines,
per un moment, sóc conscient del futur proper.
La vida són passadissos rectes,
connecten habitacions amb diverses portes.
El temps s'extén en els passadissos,
es contrau decidint el camí.
Em recorda a una xarxa de metro.
Pujat a un vagó que vaig decidir fa temps,
no sé si baixar. I, de fer-ho,
on baixar...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario