jueves, 8 de noviembre de 2007

resaca de clam chowder

ja hem tornat de Boston, per fi.

i dic per fi, perquè al final ja m'estava esgotant el tema... i dic per fi perquè l'experiència no ha segut comparable a la de l'any passat. i no ho dic sols per mi, que l'any passat vaig anar a Boston amb la moral al fons d'una cova obscura i humida, però així i tot em va animar veure que hi havia gent que havia passat per etapes científiques similars, no m'atreviria a dir personals... ho dic sobretot per l'ambient que es respirava este any, com que si, val, jugar està molt bé, però ahí anàvem a competir. com si els resultats foren molt més importants que el camí per obtenir-los. com si allò interessant del iGEM no fos el formar a gent en algo que trobe interessantíssim, sino en fer projectes que pugueren ser portada de periòdics. sense tenir en compte que algú ha confós el 'treballar en cadena' amb el 'treballar en equip'... tristesa...

però no em baixe de la burra. continue pensant en què allò anomenat 'Biologia Sintètica' és interessant, al marge dels concursos i la publicitat que se'n vullga fer. el missatge sense fons no aplega massa lluny, i per donar contingut a una ciència no calen concursos, sino projectes d'investigació i grups que ho facen...

veurem si el temps fica a tots en el seu lloc, o si és que en el meu optimisme crític m'estic passant d'escèptic...

per al futur queda enrecordar-nos del temps passat al laboratori, dels segurates preguntant-nos a mitjanit si entràvem o eixíem, d'algunes mediocres funcionàries superdotades molestes per la vinguda de pululantes al seu barri, ... d'ànims sincers en l'albor de l'hora de la veritat, de somriures còmplices quan es recorden anècdotes, de la llangosta que ja és tot un clàssic, ...

ai, que me fique emotiu...

No hay comentarios: