m'alce a una hora que és pronte per a mi, i que és tard per als aborígens, i fins que no es fa l'hora de berenar no me menege del campus, lo que ve a ser tres o quatre hores després de que el meu company de despatx se'n vaja, puntualment, a les 16h... curiós el ritme de vida d'esta gent, retrassat en tres-quatre hores al que conec. a les 21h passen els mateixos bussos que en València a mitjanit... l'únic problema que estic tenint és que la falta de conservants fa que hages de comprar amb molta freqüència, i els supermercats tanquen a les 19h... ai, si Mercadona obriguera ací, arrasaria...
tornem a la feina. encara no us he contat per quina de les raons que podrien semblar excusses me n'he vingut ací dalt. no era per apetència de la pluja, ni per a acabar amb un obscur ritual pagà escomençat en Uppsala fa any i mig. i sap la Divina Providència que no és per les rubies.
formalment, vaig venir a Dinamarca a aprendre. és senzill: este grup porta uns deu anys fent lo que nosaltres començàrem a fer fa dos anys. tenen coneixement i ferramentes de les quals m'estic empapant. des del punt de vista del grup, eixe aprenentatge no és una càndida ajuda a un país en vies de desenvolupar-se (ai, no, que ara som la vuitena economia mundial...). de normal, ells s'aprofitarien de que tenen a algú currant de franc durant uns messos. en el present cas, és un poc especial, ja que estic fent el meu projecte i no estic en la bancada, sino en un ordenata; trobe que el seu benefici és més subtil: estan generant nodes de treballs que abans no tenien.
este és un grup molt nou (en la pràctica des de les Pasqües de 2007) que germinà després que el que havia segut el catedràtic i jefe de l'Institut se n'anara a Suècia a fundar un departament allí. com podreu comprendre, les relacions de poder i proteccions que hi havien abans es desferen. en eixe ambient, un professor indi en la trentena apenes estrenada, una persona molt propera al ex-jefe, decidí començar a anar per lliure i, amb l'ajuda d'un altre catedràtic amb el que ja col.laborava, decidí fer el seu propi grup. ara mateixa el grup com a tal son dos estudiants de doctorat, un post-doctoral i ell com a professor associat.
ja aplegue al punt en el que jo entre en la història... Kiran, este profe, està en una època que es coneix en ciència com una de les més fèrtils. està àvid de generar noves relacions amb gent que li puga aportar alguna cosa, en part per reivindicar-se davant els demés professors danessos (la gran majoria), en part perquè li agrada i és algo que fa molt bé, en part perquè vol establir-se com a professor "definitiu". ací les places de professor no son "per a sempre" a excepció dels catedràtics i dels professors de plantilla...
d'ahí que a Kiran li interesse rebre estudiants d'altres grups.
per la meva part, és ben fàcil d'entendre. nosaltres teníem un model de cent-vint-i-poques equacions que descrivia el nucli del metabolisme del carboni en la cianobactèria Synechocystis, i volíem tenir el model de tot l'organisme, que deuria estar per l'ordre del miler d'equacions. equacions que haurien d'estar prou ben fetes com per a que, en conjunt, pogueren simular el comportament del metabolisme d'eixa bactèria. és una espècie de bactèria virtual, sí.
Kiran havia treballat amb reconstruccions metabòliques (juntar totes les equacions i que quadren) i amb els anàlisis que se li poden aplicar una vegada la xarxa ja està feta.
i avui, passant per l'equador de la meva estància, tinc un esboç de la xarxa: 978 reaccions que tinc prou confiança en que estiguen en l'organisme. (i és que, en este camp, hi ha molt de soroll i dades errònies, moltes bases de dades no estan curades com deurien...) la setmana vinent començarem amb les simulacions (a veure si eixe conjunt de reaccions li dona al bitxo per a crèixer o cal afegir alguna que se'ns haja passat). i espere que me done temps per a fer els anàlisi de la xarxa abans de que vinga el Pare Nadal amb un article (o dos) de regal!
com veieu, el ritme ha segut alt, però no pararà fins Nadal. però intentaré passar-me per ací més sovint de lo que m'he passat.
per sort, en èpoques de compressió i estrés me busque alguns elements (ganxos, pessos; cadascú usa una nomenclatura diferent) en els que penjar-me per a no perdre el cap. de vegades és alguna persona, de vegades és algun llibre (fou dolorós, però necessari tornar a "El retorno de los brujos" en Uppsala), però en este cas està sent música. ni especialment bona, ni especialment trascendent, sols música alegre. una me la descobrí una amiga que es sol passar per ací, encara que no comente, i l'altra l'he descoberta gràcies a la ràdio web...
-----
hale, disfruteu de Helloween (ai, no, de la Nit de Tots els Sants...)... jijijijiji
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario