est-ce la fin...?!?

per fi... al final s’ha fet fins i tot algo pessat... la turca a les vuit diguent-me que calia canviar el power point perquè no tenia sentit a falta de deu minuts per presentar-lo ha segut la culminació de l’estultícia...
però tot això ha acabat... ara ens queda un sopar de camises i vestidets, i a disfrutar del cap de setmana parisí... ens queden un parell de coses pendents, com el Museu d’Història Natural... i jo he de rendir comptes al passat (i amb un poc de sort començar una nova pàgina en blanc) amb Vincent el sopar del Dissabte i he de passar per una de les meves esglèsies: Virgin. I tot això en dos dies i mig. I tot això sense saber si hui es dormirà.

Em done compte que em queixe de gust, clar. Em clave en marrons, em queixe de l’estrés i després, al si del marejol, quan has de prendre decisions a ras de pelo, disfrute com un xiquet... ai, ai, ai...

p.d.: Ana, caigué la fondue de formatge a mitjans de Juliol al bell mig del Barri Llatí, però no tingué gràcia perquè fins avui es necessitava la jaqueta i feia fresqueta...