per la corda del funambulista?

no recorde ben bé com escomençà la conversa. sí com acabà. i recorde que pel mig es parlà d'una cançó d'un grup, de nom Papa Roach, que vaig descobrir eixe gran temporada que per a la meva discografia (com a col·lecció de discs) representà la 2000-01.

es podria parlar de si cabria classificar eixe disc, de nom Infest, en el mainstream nu-metal o per què avui dia se'ls classifica de post-punks, post-hardcores o quina extranya raó els cantants d'avui dia tenen més ombra d'ulls que Avril Lavigne, ... no havia sentit res des què els vaig oblidar quan traieren el següent disc... i, pel que sembla, han envellit a ser un 'grup més'... eixe aire fresc que es repirava en alguns versos sembla que s'ha viciat per lo cotidià... bueno, no podem demanar que tots es comporten com Dispatch, no?

bé, ens podem focar a discutir sobre la herència (o no) que ens han deixat, o disfrutar de la composició d'imatges i so que us presente. la cançó estava amagada darrere tres minuts d'absolut silenci al final del seu disc, molt menys fou un single ni tingué video-clip, així que algú amb temps i ganes ha pillat la música i ha fet un passe de diapositives...

era curiós, i reprenc un poc el fil de la conversa deixada a banda a mitja semana, el fet de tenir esta cançó mitjanament reflexiva després d'una desena de temes que tractaven lo fotut que està la adolescència, la soledat, la desconeixença, la falta de comprensió, etc, etc, els senyors es permetien el luxe de fer amb un epíleg reggae algo que molts dessitjavem escoltar en eixe moment. algo tan senzill com: 'estàs fotut, guay, però fes alguna cosa'... trobe que és de les cançons més existencialistes i optimistes d'eixa època... si Nietzsche estava en 'Break Stuff' dels Limp (però que ningú li ho diga a Fred... i menys a Friedrich...), entre línees de Tightrope llegíem a Camus...

us deixe amb la lletra, tb...
algunes aclaracions de vocabulari: tight rope és esta corda de funambulista per la que este camina i tiptoe és caminar de puntelles.




Papa Roach - Tightrope

My words are weapons, in which i murder you with
Please dont be scared, please do not turn your head
We are the future the 21st century dislexic, glue sniffing cyber sluts
With homicidal minds and handguns
We are insane, nothing will change
We are insane, nothing will change

There is a thin line between what is good and what is evil
And, I will tiptoe down that line, but I will feel unstable
My life is a circus and I am trippin down that tightrope
Well, there is nothing to save me now, so I will not look down
And again, and again, and again, and it happens again
And again, and again

Theres no beginning, there is no end
There is only change
Progression backwards, is this where we are heading?
Take back your soul, forget your emptiness
There is a thin line between what is good and what is evil
And, I will tiptoe down that line, but I feel unstable
My life is a circus and I am trippin down that tightrope
Well, there is nothing to save me now, Im fallin to the ground
Fallin to the ground, down to the ground

I speak of madness, my heart and soulI cry for people who aint got control
Lets take our sanity, lets take compassion
And be responsible for every action
Hell no, no how, the way the way the way no how, the way no how

There is a thin line between what is good and what is evil
And, I will tiptoe down that line, but I will feel unstable
My life is a circus and i am trippin down that tightrope
Well, there is nothing to save me now, Im fallin to the ground
Down to the ground, all the way down

here is a thin line between what is good and what is evil
And, I will tiptoe down that line, but I will feel unstable
My life is a circus and I am trippin down that tightrope
Well, there is nothing to save me now, im falling to the ground

Down to the ground, all the way down, hidden in the dirt


aaaaaai... records... records...