capítol 4, equip...

l'altre dia vaig anar a una armeria...
no hi havia ni una arma de foc. era una armeria... treta de qualsevol llibre de literatura fantàstica. amb les seves espasses, masses, cuirasses, cascs, arcs, fletxes, etc...

tot començà un matí amb una renúncia de la meva consciència: m'havia fet la promesa de no llegir res, res, de ficció mentre estava per ací. no volia perdre de vista la montonada de feina que tinc i considere que era una manera de no abocar-me a l'ostracisme de "no, no puc sortir de marxa, m'espera un dungeon per poder pujar de nivell..."... esta semana havia ja desistit, vaig googlejar per a "rol copenhague" i el dissabte, aprofitant que volia veure el barri llatí de copenhague, i després de veure unes esglèsies, algunes estàtues i gent (molta) pel carrer, em vaig encaminar a "la" tenda.
el lloc es diu Faraos Cigarer (web en dansk, ojo). curiós que el títol d'un album de tintinmacutes puga allotjar un lloc tan, tan freak... m'esperava una tendeta amb còmics, algo de figuretes i algo de llibres de rol. vaig trobar això i mooooolt més... de fet, em vaig trobar dos tendes, a deu metres una de l'altra. una sols per a còmics (massa poc que puguera aprofitar -moltes coses en danés i massa manga- i, així i tot, vaig carregar) i l'altra... ai, l'altra... l'altra era un locus amoenus, una deliciosa realitat alternativa en el bell mig de Copenhague... la tenda tenia de tot... tota una planta per als diferents jocs de taula que pugueu imaginar i per a figures, tota una prestatgeria per a cartes col·leccionables. però lo impressionant estava en la planta baixa: una armeria de les que pots trobar en qualsevol llibre de rol baix l'epígraf de "equip"...
demaneu i ho tenen... exemple:
- hola, sóc un mag molt poderós, amb un buit en el meu interior, però especiltzat en magia de combat. tenen.
- hola, sóc un warlord maleït ja que vaig matar a la meva dona i la meva filla. tenen.
- hola, sóc un elfo, estic enamorat de ma mare i sols menge dicotiledònies. tenen.
- hola, sóc freak i vull tenir amics que, com jo, es senten embobats quan veuen la tenda que sempre han volgut tenir. benvingut a casa!...

els preus estan alts, inclús per a estàndards danesos. una armadura completa te pot eixir per uns 500 euros, una espasa llarga per 50 euros, un arc per 100 euros i un bastó similar al de Saruman per 150 euros.
i com haureu adivinat ja, totes les armes son d'espuma, encara que tenen un nucli més dur (per a que no es partisca l'arma quan algú, ejem, faça l'animal). i com haureu adivinat també, tota esta mostra de freakisme té una raó (no, no ho fan perquè sí). la tenda organitza partides de rol en viu... els cabrons dels jefes han de tenir un negoci rodó: tinc dos locals que estan plens a rebossar, on te done un servei integral si eres freak... és com un supermercat, però del freak... impresionant... molt envejable i me pregunte si això funcionaria en València... tal vegada no, però en Madrid, muntant-ho bé estaria dispossat a provar-ho (si ningú ho ha fet encara -que ho dubte- i si trobe algun banc per al prèstec, clar)...

ah, i les partides de rol en viu sols són dansk, clar... mecachís... (però qui anirà a les rebaixes de Nadal de la tenda?!? jijiji...)

bueno, tornant un poc al redil, dels còmics que em vaig comprar, hi ha un que és altament recomanable: DC Universe: The Stories of Alan Moore.

és un recopilatori de les històries soltes que el mestre Moore escriví en la seva etapa en DC. sols hi ha una de Swamp Thing, però per a algo teniu els recopilatoris de eixa sèrie (cu cú!). este volum està pensat en reunir les històries que Alan escriví en sèries regulars com Green Lantern o especials com l'impressionant "Whatever happened to the man of Tomorrow?" o el "The Killing Joke" que tanta escola creà... però, a banda dels còmics més coneguts, inclús en les històries que no són de cap sèrie famosa es veu el talent de Moore: es veu eixe domini dels temps (i dic temps) de la narrativa seqüencial, eixa mestria en l'arc narratiu (sí, això que tant trobe a faltar en Cómo conocí a vuestra madre o en Heroes), tot al servei d'un conta-contes que sap què històries contar i com contar-les... des que vaig descobrir Midnight Nation (per una vegada algú consegueix usar adientment el recurs del viatge en el temps...) que no m'havia emocionat tant cap ficció (ni no ficció, pa'qué enganyar-nos...)...

dos exemples. hi ha un parell d'històries d'una sèrie que jo desconeixia, Vega, que, si per mi fos, donaria en primer de carrera com a exemple de lo que vol dir "subjectivitat" quan vols viure d'un treball (la ciència) que es basa, en gran part, en l'anàlisi d'allò que veus...
per altra banda, us vaig a confessar una cosa, Superman mai m'havia caigut bé. el veia com un americà més: guapo, pentinat, sempre fent lo correcte, sempre prenent la decisió adient. de la sèrie de Kal-El els que més m'agradaven eren els dolents. en les dos històries que hi ha de Superman al volum he conseguit veure-li els matissos, les preguntes, les decisions difícils, eixe terreny borrós on es mou, gairebé sempre, la bona història...

i, ja per acabar, este matí, La Cárcel de Papel m'ha regalat la millor manera de tancar este post: un dels primers treballs d'Alan Moore, íntegre... ja es pot adivinar certs recursos que després cristalitzaran en treballs com Watchmen o From Hell... molt guapo... lo que he trobat més curiós és tenir un Alan Moore que feia també de dibuixant, sense fer-ho massa malament, la veritat...

hale, disfruteu!