Escapades per Dinamarca: Jægersborg Dyrehave

la setmana passada, volia caminar enmig d'arbres. portava uns caps de setmana visitant ciutats i estava fart de cotxes. així que vaig pillar el tren i dos estacions després estava en Jægersborg Dyrehave, "el parc de cèrvols".
era un antiga reserva de cacera reial fins que a principis del segle XX es reconvertí en un parc municipal. sí, ja, lo normal és que s'haguera convertit en una reserva natural, però estos danesos (i era una sensació que també vaig tenir en Uppsala) pensen que la millor naturales és la que s'integra amb la vida de les persones i la societat. d'ahí que els boscos s'usen per a fusta i no hi haja valles (i passen coses com esta).



la gràcia era que feia fresqueta (uns deu graus baix un cèl gris), però ni m'haguera imaginat que el Diumenge entràrem de ple en l'hivern.
una vegada dins del recinte, entrades amb portes roges característiques i després de mirar al mapa, m'encaminí cap a la zona que ficava cèrvols... portava deu minuts caminant, en una senda a ratos de fang, a ratos de pedres, quan baixà de repent la temperatura i escomençà a ploure... bueno, començà a caure una pluja molt fina que ràpidament es convertí en granís. era xiri-miri fet granís. les famílies que havien vingut a dinar el diumenge s'estaven precipitant cap als cotxes i, jo, agatxant el cap i calçant-me la caputxa, cap al prat del cèrvols. parà als deus minuts, però quan acabà tot el sòl estava ple d'una manta blanca. i jo pensant que això faria que els pobres cèrvols s'amagarien baix cobert...

mitja hora després de bon ritme de marxa des que havia entrat en el parc, apleguí a un creuer de camins a la vora d'un prat, on hi havia una casona de la realesa alt d'un turó. treure el mapa per veure el mapa quan un gos començà a lladrar... i el sòl començà a tremolar com si passara el metro prop, com si un terratrèmol estigués venint. el soroll feu que alçara el cap, i ¿què vaig veure? un centenar de cèrvols i femelles en estampida cap a la casona... amb la boca oberta, em donà temps a fer un parell de fotos als animals i veure cap a on se n'havien anat...


vint minuts després els vaig trobar. estaven al bell mig del prat. i hi havia un caminet que passava pel costat. també hi havia cartells que eixe prat era "zona de berrea" i que la gent fera el favor de deixar en pau els cèrvols. però els danesos ja tenen experiència en els espanyols, així que vaig girar cua cap allà...

estant a vint metres escassos de les primeres femelles (que, a poc a poc s'allunyaven balant com si foren un ramat de ovelles) vingueren cap a mi dos mascles, cadascú pel seu costat, quan ja estava pensant en un arbre on pujar, els dos giraren envers l'altre i començaren a pegar-se cabotades com en els documentals del Félix Rodríguez de la Fuente. estigueren vora un quart d'hora arreant-se hòsties fins que un dels dos tingué prou i se pirà correguent... amb el susto encara en el cos, vaig tenir temps de comprovar que ho havia gravat en video... i de que tenia els dits congelats...


si voleu veure l'àlbum de les fotos de l'escapadeta... i els videos de la lluita dels mascles... sols heu de fer click...

Jægersborg Dyrehave