un bout de souffle

Ahir, per fi, tinguérem una vesprada lliure de classes i ordenadors.

Però el dia començà amb les classes del professor de la Universitat de València sobre anàlisi d’Equacions Diferencials Ordinàries... ha segut molt, molt didàctic i, per variar, no ha presupossat que sabíem ja algo de Càlcul o Programació Informàtica... ¿Lo millor? El primer exemple que ha donat ha segut un sistema d’equacions en que ‘x’ era una tal ‘Julieta’ i ‘y’ un tal ‘Romeo’. Tenien una ‘k’ que unia els dos elements, quan la k era positiva, representava amor, negativa odi... La solució al sistema és realment descoratjadora, us ho dic...

I, després de la classe de ODEs, vesprada lliure. I vaja si l’hem aprofitada... Per començar, Montmartre i Sacré Coeur on s’hem trobat amb els amics finesos. Quan estos decidien quin alcohol anaven a comprar per a ‘lay down’ en la gespa de la pujada a la basílica, hem preferit anar a veure coses que no aprofitar que l’alcohol és més barat en Paris que en Helsinki... Visita a Notre Dame per dins, passeig pel perímetre de la Sorbona (on un bedel molt amable ens ha escopit a la cara que la Sorbona no admet turistes per dins), conversa sobre evolució i filosofia de la ciència en el jardí de Luxemburg i sopar en un restaurantet del Barri Llatí...

En fi, que un se’n va a dormir amb la sensació de que la torre de marfil és mental, més que altra cosa i que és fruit de petites decisions que van acumulant-se fins que veus que t’has acostumat a l’ambient que t’envolta... d’ahí la importància de saber si estàs en un punt estable, i de la trajectòria que pots seguir a partir d’ahí...