la meva petita casa danesa en Vedbaek

bueno, ja porte uns dies per este terres i ja toca fer una presentació d'on estic i com estic. volia agenciar-me una càmera de fotos barata per ensenyar-vos'ho, però "barat" i "Dinamarca" son paraules que sols podrien anar en una frase mitjançades per una negació.
com ja us deia, visc a uns 11km del campus universitari, en un poblet que es diu Vedbaek. és un poble molt menut, 4 carrers, però en estar en la platja, les files de chalets donen continuïtat a la carretera juntant els diferents poblets desde Copenhague fins al nord.

Ver mapa más grande

la zona és, supossadament, de les més cares dels voltants de Copenhague, i això també la fa de les més cares de Dinamarca. és una zona molt, molt, tranquila perfecta per a parelles amb xiquets, parelles majors, persones que viuen soles, ... de fet, sols hi ha un hotel, en front del port esportiu, que es diu "Hotel Marina" (també s'esmeraren amb el nom...).

per la Wikipedia, aprenc que la selecció danesa de futbol es sol entrenar en els camps que hi ha a l'altra banda de les vies del tren, així com que hi ha unes restes mesolítiques al nord del poble. les miraré de trobar... ah, i també era el lloc on estava localitzat l'Alt Comandament del Exèrcit danés, desde 1973 fins 2006...

lo que sí he tingut temps de disfrutar és del bosc que s'estén entre el meu poble fins gairebé Copenhague. pel que he llegit, és molt famós per a que la gent passetge els caps de setmana i era una antiga reserva de cacera reial. avui dia la part nord, on vaig passetjar jo, és un parc públic i la sud, pel que m'han dit, és una reserva de cèrvols. això es mereix una visita!

la meva caseta és un chaletet d'una planta, amb jardí frontal i un darrere la caseta. en la planta inferior hi ha una petita cuina d'ús comú i un menjador on fa vida la meva casera. la cuina té de tot, menys microones... una pena, sí...

en el pis de dalt estan les habitacions, una "de matrimoni" per a la casera i altres dos, ocupades per espanyols. la meva habitació està mig engolfada i tindrà uns 10 metres quadrats. a l'altre xic li ha tocat l'habitació menuda, però allí té pileta, que jo no tinc...

l'ama de la casa és una dona separada d'uns seixanta anys, ex-ballerina de ballet que, pel que veig, està montant unes classes de dansa clàssica per a xiquets. és conversadora, ha vist mon i està orgullosa d'haverlo vist. moltes vegades argumenta per ortologia als llocs que ha estat, contrastant a este país. una nit, mentre m'estava fent el sopar, em digué que l'estiu que ve ho anava a vendre tot, tot, i se n'anava a viure al Marroc, que li agradava molt... que estava farta de pagar impostos, de deixar-se una fortuna en frutes i verdures... que se n'anava... vaig sentir que ho deia no per a informar-me d'una situació que m'interessava relativament poc (i menys de tot, tenint jo fam), sino com a teràpia d'autoconvenciment. pot ser que sentia que portava vivint massa anys a Dinamarca, però ací és on tenia els seus dos fills. i és que cremar els vaixells sense remordiments està a l'abast de poques persones...

l'altre company de casa és Alberto, un enginyer industrial de Saragossa que ha vingut amb sis messos de beca d'Erasmus. la veritat, he parlat poc amb ell ja que coincidim poc: ell moltes nits es queda en cases d'amics prop del campus o ve amb els trens nocturns quan jo estic de cara al portàtil... de totes maneres, les vegades que he parlat amb ell, m'ha semblat un xic sà, un bon tio. una nit vaig eixir amb ell i la resta d'Erasmus espanyol de la DTU i m'ho vaig passar bé. fou un pas més en el camí de retrobada de sensacions que vaig començar fa un temps. bé, espere que la cosa amb Alberto vaja bé, perquè probablement l'use de vàlvula de pressió del lab i el treball...

este és el lloc on visc i la gent amb qui compartisc sostre. per la meva banda, em trobe amb la sensació d'haver passat per una porta de despresurització: adaptant-me a les noves condicions, tirant en falta certes coses del dia a dia. còmode en la distànca, així i tot.

m'he trobat comparant esta experiència a la de Uppsala, detall per detall. no em sorprén, la ment funciona per comparacions, però veig que son dos estades força diferents. aquella me la vaig plantejar com un internament en una UVI emocional, mental, anímica diria inclús... esta és molt diferent. en esta vull patir, i dic patir, un període de pressió, de treball, un camí d'esforç amb un final gratificant, vull tornar al camí de santiago i veure-li altra vegada la cara a la catedral gòtica...

Esquerra a dreta, Dani, Roberto, Morón, jo i l'encarregada d'un hostal del Camí Francés
que ens adoptà en aquell estiu tant llunyà i alhora tant proper