domingo, 24 de junio de 2007

por favor, desabróchense los cinturones cuando el avión esté completamente detenido...

bé, ja porte uns dies en València. dies de saldar deutes d'abraçades, disfrutar de companyies enyorades i de planificar, baix mínims, els próxims messos...

i la primera sensació que vaig tenir en aplegar a casa fou la de tornar a la civilització: soroll, molt, i cotxes, massa. en Uppsala, com a molt, podies veure deu cotxes a la vegada. la via més ampla tenia dos carrils en cada sentit, separats per gespa. creuant Peris i Valero, te'n trobes sis, dividits per pintura blanca. i prén el cotxe i torna a parlar amb el llenguatge dels cotxes. és curiós, és com quan deixes de parlar una llengua extrangera. o com quan deixes d'anar en bicicleta durant un temps. als cinc minuts, els comportaments que convertires en automatismes es refloten...

i ací estic, estrenant connexió inalàmbrica del politècnic, acaba una reunió i pensant en la segona, planificant la setmana, figurant-me mentalment com serà el poster que he de presentar en Paris, on me'n vaig el diumenge.
el dia 16 tornaré, ja, a quedar-me més temps ací en 'casa'. em preguntava algú si no em cansava d'anar d'ací allà sense parar, li vaig dir que no massa. no sé si serà bo o dolent, però em desperta la ment el fet de tenir que adaptar-me a condicions diferents. no dic que podria viure, sense fi, així, però estar quatre messos d'avió en avió, de llit en llit, d'escriptori en escriptori, no em molesta. de fet, li trec una certa alegria que em tindré que fer mirar...

per cert, estem fent rodar el iGEM 2007. per als turistes de conferències, ja us comentaré quan farem alguna quedada; per als qui coneguen algun biòleg que estiga interessat, que m'envien mail... com ja ve sent massa habitual, els tècnics s'estan interessant més que els acadèmics en este tema...