miércoles, 20 de junio de 2007

pensaments a la vora d'un capvespre...

capvespre que realment, com tots, és un amanèixer...

hi ha dos circumstàncies que no acabe d'assimilar en el dia a dia de nosaltres els animals socials... per una banda estan els comiats, i per l'altra els reconeixements emotius. si ja és un comiat amb reconeixement emotiu: combo... són moments en que deuries expressar agraïments sincers i com has valorat el passar un temps amb certa gent... però la única cosa que se m'acut és somriure... mirar a la gent als ulls, i somriure...


la veritat és que em donen ganes de tancar la porta i ficar-me els auriculars... abaixar el cap i deixar que l'ona passe... i com sóc un ferm creient que es poden treure ensenyances de fets que els passen a altres persones, em capbusse a la recerca de sentiments bessons... (i això també soluciona la meva manca de destresses en la plasmació escrita de sentiments) i moltes vegades acabe ací...


és una cançó que Billie Joe li va escriure a una xica que se n'anà a l'Ecuador... la cançó a banda també té la seva intra-història: més que res perquè "good riddance" és una frase feta per a quan algú es desfà d'una molèstia... però no descobresc res si apunte a la genialitat de Billie a l'hora de jugar amb les paraules... us deixe també la lletra, que no és massa complicada. a més, trobe que una cançó que marcà l'inici de les meves aventures per el món de les emocions, és bona cançó per a ser l'últim post escrit en Uppsala...


Green Day- Good Riddance (Time Of Your Life)


Another turning point, a fork stuck in the road
Time grabs you by the wrist, directs you where to go
So make the best of this test, and don't ask why
It's not a question, but a lesson learned in time


It's something unpredictable, but in the end it's right.
I hope you had the time of your life.


So take the photographs, and still frames in your mind
Hang it on a shelf in good health and good time
Tattoos of memories and dead skin on trial
For what it's worth it was worth all the while


It's something unpredictable, but in the end it's right.
I hope you had the time of your life.


p.d.: la torne a escoltar i em continuen entrant calfreds...




Eklundshof, mitjanit.


Arnau: Does it get much more darker?


Daniel: No, no... man, you're facing east... --com qui diu 'cómo va a engordar, si es to'blanco!'


Arnau: I see...

No hay comentarios: