lunes, 2 de julio de 2007

Paris, le retour

Intentaré fer un blitz-post, que m’he alçat a les 7h del matí i estic realment destrossat.

No m’esperava una Paris massa diferent de la última vegada que vaig passar a corre-cuita pels seus carrers, però el temps passa per a tots i alguns l’administren millor que altres.
El curs és molt interessant i molt recomanable si no fos per lo exigent mentalment que és i per les matinades que ens toca patir (espentes i insults dels parisins en metro d’hora punta inclosos). Li deia a l’hora del primer cafè gratuït a un company, que si prens l’habitació per fer un mostreig europeu de freaks, la mostra eixiria molt característica. Definitivament, hi ha gent per a tot, i eixir de casa és lo millor per ficar coses en context... déu meu...
Disfrutes reconeguent la brillor dels ulls, de la creença en lo que està fent, en un matemàtic que modelitza dinàmiques poblacionals, en la que considera que la reproducció dels cèrvols és asexual, pero botes d'emoció amb la passetjada pel quai de Notre Dame d’esta vesprada... no ha tingut preu... Acaben les classes i els amics finesos ens diuen d’anar a veure la catedral. Ella estava renovada, blanquinosa, feia anys que no m’havia parat a veure-la i, així, ella em mostrava que la biblioteca del argot havia estat allí molt de temps i que romandria encara més temps... Sí, ja sé el temps no passa igual per tots, però està com si estiguérem en el segle XVII: impressionant.
De la catedral a la cervesa a la vora del Sena ha anat un pensament, i de la cervesa al sopar confit de canard un càndid comentari de la danesa...

Tornant a pel metro, creuant el Barri Llatí, enmig del Panteó i la Sorbona, és quan un decideix que algun dia caminarà eixos carrers anant i tornant del seu treball freak, el qual trenta personetes en una habitació humida del Ministeri d’Agricultura tingueren el plaer de veure’l germinar...

3 comentarios:

Unknown dijo...

Yo añadiria al Tour tomarse una fondue en "Le Vieux Paris", un restaurante del Barrio Latino...
Lo cierto es que yo cuando estuve en París, caí rendida y me enamoré de la ciudad (creo que de por vida)
Lástima que fuera en viaje de trabajo y no me diera tiempo a disfutarla en condiciones...

Blanc dijo...

Jo, si no fuese por el catalán, podría haberlo firmado (en especial por lo críptico*)...

* Y todo lo que se quiera entender con ello..

Es fantástico que vivas tanto y tan bien, le temps de la sensation, no dejo de leerte, de esperarte, un solo día.
(Y por tanta deuda)

Un abrazo todo (de otro también destrozado), y un deseo (à Robert Doisneau) para el ocaso..

arnau dijo...

no sé si la fondue en mitad de julio se podra aguantar, pero se intentara... la verdad es que si le quitas a los parisinos, te queda una ciudad adorable...

un saludo, chicos, y nos veremos pronto... ya sea en Barna, Valencia o Paris...

y, Dani, no te estreses! bien sabes que hay etapas de compresion y descompresion...