Walk in the freakness: Tripod

lo del carinyo i Austràlia m'ha recordat una cançó que em van descobrir fa un temps, tal vegada dos anys i mig. és d'un grup que es deia Tripod. deprés d'un poc de recerca, l'he trobada...




jo vaig veure un directe, este és un videoclip... està amb subtítols en castellà... i no perdreu el temps prement el play... ja en el 2006 el classificaren com a l'himne d'una generació...

estava clar que el grup no es prenia en sèrio a si mateixa, però volent saber si el grup este era en plan Gigatron ("és el nostre pati d'escola, fem un disc i ens anem a casa") o en plan El cuarteto de Nos ("ja que volem viure d'açò, anem a divertir-nos"), he buscat un poc més i m'he trobat amb un grup que és pren en serio la seva música i actuacions, vamos, que pretén viure d'elles, i no té por de presentar en cançons certes tribulacions quotidianes... i molt, molt personals...

ací un amant de la cultura nipona reflexiona sobre ella... fixeu-vos en les reminiscències al Space Oddity...



i ací, després que el govern australià restringira les lleis d'immigració, un pare es sincera amb la seva filla...



i per acabar, el puto número uno, malauradament no està traduit al castellà, però, encara que siga per entendre paraules soltes, paga la pena....




bueno, si no n'haveu tingut prou, us recomane la cançó de la tia bona en la tenda de còmics (amb videoclip), la cançó del vaixell pirata (meravellosa referència a Watchmen)...
i la seva web, que no té pèrdua: freaks fins la mèdul·la...

pd: ben pensat, em sembla que és una mescla de Tricicle i El cuartetode Nos, no?